Planoles B N

EN EL TEMPLE DE PLANOLES

Tot em penetra l’alè
que entra de finestres closes
i el despullament de roses
revesteix el Natzarè

amb un silenci tan ple
que hi passen homes i coses.
Les coses no es tornen noses
per la joia de la fe.

Filadora del silenci,
trena’ns l’amor del Senyor.
Que no hi hagi qui no pensi,

amb interna lluminària,
que estem units al cordó
de la vida trinitària.

1971

CEMENTIRI DE PLANOLES
                    a Joaquima Subirà i Palau

Has vist, germana Joaquima,
com tot el poble de Planoles,
amb ritmes cèlics de violes,
per tu dansava a l’hora prima?

Hora o deshora, tant se val.
La caritat de l’esperança
feia que entréssim a la dansa
amb l’alegria funeral.

El riu cantava amb tots nosaltres.
El verd fullatge, amb tornassol,
obria llenques de consol,

i s’establia entre uns i altres,
el dolç lligam del bell Amor
que ens allunyava de l’enyor.

20 juliol 1972

PLAÇA DE L'AJUNTAMENT

Per quadrada gairebé,
i, per sardanes, rodona,
amb bancs ferms, de respatller,
per a passar-hi l’estona.

Aclarim-ho: hi està bé
tota mena de persona,
i els cotxes, que solen ser
de Girona i Barcelona.

Un sol plàtan, ufanós,
-que escauria dir-ne dos-
tot el blau del cel escombra.

Quan les cobles a l’estiu,
toquen sardanes al viu,
ell fa el contrapunt de l’ombra.

1972

A LA MEMÒRIA DE POMPEU FABRA

Com si ell mateix fos l’arbre,
contemplem el mestre fabra.
Branques i fulles amunt!
Multipliqueu punt per punt!

Que tot el verd de la vall
sigui com el blau del cel,
límpid, transparent, fidel,
i, l’un de l’altre mirall.

Que tot el nostre país,
la nostra entranyable terra,
trobi frescors a la gerra

del vostre català llis.
Mestre Fabra, mestre Fabra,
us contemplem com un arbre!

Agost 1972

EL TAGA

Des de Planoles, el Taga
és la muntanya sublim.
Es veu retallat el cim
i cap dels secrets no amaga.

Dia i nit ens amanyaga
i ens arriba l’escorrim
per l’antena que tenim
clavada al cor de l’obaga.

Tenir una muntanya així
és viure de la natura
per la gràcia de Déu.

És sentir-se el serení
que giravolta a l’altura
amb partícules de neu.

1973

VENTOLÀ

Ai, Ventolà, -ventolí-,
penjat al rost de la costa!
Jo ignorava que en tu brosta
l’arbre del boix, gegantí.

Quan Nadal ja es veu venir
perquè l’infant se’ns acosta,
Ventolà, de cop, ens mostra
la sang que ens va redimir.

El poble ha cremat la bruixa,
i amb un vermell de maduixa
i un verd lluent i espinós,

treu la por i el goig esclata.
Tota la costa es dilata
amb volat silenciós.

Agost 1973

DÒRRIA

L’abandó devora Dòrria.
I quina tristesa fa!
No hi ha homes, no hi ha pa:
se’n va perdent la memòria.

A mig camí de muntanya,
camí de tan mal pujar,
uns amics proven miracle
i el volen ressuscitar.

Podran? Tots sabem com era
que l’amistat miraclera
operava sobre un mort.

Només l’amistat podria
fer bona la profecia
que ens dóna el diví conhort.

1973

CAMPELLES

A cavall de la muntanya,
una carretera hi puja.
La boscúria, amb Sol i pluja,
cada any, fidelment, s’afanya.

Les llars estan en florida.
Els colors us escometen.
Diríeu que se us sotmeten
tots els batecs de la vida.

D’arribada se’ns demana
amb humilitat humana:
“Ensenyeu de fer un Campelles,

un Campelles més bonic.”
Durem la caixa d’estrelles
i les plantarem al pic.

Agost 1973

RIBES

Oh miracle
forestal
de les aigües
que s’enfilen
cap avall.

El misteri
d’aquest verd
troba el centre
de la terra
sempre dret.

Vall de Ribes
sonetí,
tots els versos
són al cim.

1974

NEVÀ

He vist Nevà amb pluja i Sol.
Perdoneu-me la humorada.
En dia de festejada
la humorada emprèn el vol.

Des del riu, des de la vall,
fent tartera, Nevà puja.
Penseu com baixa la pluja
i s’ho emporta tot avall.

S’enfila com flam de ciri
i el corona el cementiri.
Què més voleu per pujar?

Amb una bella embranzida
som al llindar de la vida
i no ens cal sinó trucar.

1974

FORNELLS

A dotze anys, aquest nom m’era
un guiatge, una frontera.
La passava enjogassat
i sempre l’he recordat.

Ara el retrobo, caigut,
en la plena senectud.
Desvetlla’m l’amor del Pare,
Fornells, de manera clara.

Tu que d’infant em dugueres
a córrer plans i cingleres
i a estimar l’obra de Déu

amb el Sol, la pluja i neu,
i m’omplires dels ressons
que encara avui em són bons.

1974

TOSES

Oh vell campanar de Toses
que fas commoure la vall
amb les cadències foses
del teu dringar riu avall.

Des de la teva talaia
fins a Ribes, què hauràs vist?
La tendresa que s’esglaia
de l’oblit del nom del Crist.

Parlen del seu trobament
el verd que puja esplendent
i les flors acolorides,

i els ocells amb el seu cant
i l’amor multiplicant
de totes les nostres vides.

22 juliol 1974

MADUIXES
                    a Josep Ferret

Com s’encenen les maduixes,
i s’omplen pel juliol!
No temen ni les mil bruixes
que de nit faran el vol.

Amb les seves veus tan fluixes,
dolces com de flabiol,
sospiren, per si les ruixes
amb el vi que els és consol.

Ruixa i menja i veu, buscaire.
Diràs que t’empasses l’aire
i el secret del bosc, profund.

Secrets d’aquests mons –estrelles–
carregats de meravelles
que hem de collir d’un a un.

1974

LA BOIRA

Pel verd etern de les arbredes
la boira passa els seus pinzells.
Amb blnc i gris fa cascavells.
Omple les cases i les cledes.
Velluts i puntes, flocs i sedes
són el seguici d’oripells.
Guarda la fúria dels rampells.
Sentiu que us toca amb les mans fredes.
Ve dels fondals, com escapant-se,
però s’atura i fa una dansa
i el pensament se us extasia.
Quedeu clavat i sense veu.
Els ulls contemplen. No sabeu
si es fa de nit o es fa de dia.

18 juliol 1974

EXPOSICIÓ PERMANENT

A la gropa de Planés,
l’inventor, senyor Argemí,
ha instal•lat, amb ull molt fi,
saló d’art per sempre més.

Pedestals originals
sostenen el sant d’Assís,
mossèn Cinto enyoradís,
Quixot i Sancho immortals.

Fauna i flora és abundant.
I tot, vist de fora estant,
que no hi ha res de xalet.

Qui sap si el senyor Argemí
també m’hi posarà a mi
en acabar-li el sonet.

Juliol 1974

EL CEC DE CADA DIA
                    a Josep Bonada i Vilà

Al dos del carrer Major
viu el cec de cada dia.
Té un balcó –oh, quin balcó!–,
fent puntetes meu seria.

Per llenç, té vella cabanya,
per dintre, l’amplor del cel.
La llum de dalt no l’enganya
en el seu passeig fidel.

Me’l trobo amb l’acompanyant
que, tot sol, li va al davant,
i, torna enrera, i el flaira.

Quin món aquest món de Déu
que omple de secrets la neu
i, de ressonàncies, l’aire.

1974

TRASMUDANÇA

Em porta la carretera
en un descens molt suau
al fons de la vall, en pau.
Ignoro el que avui m’espera.

M’arriba la trasmudança
del meu ésser, subtilment,
i dic la paraula "amén"
sense por ni esgarrifança.

Em trobo en la meravella
del trànsit viu d’una estrella.
No sé si em sento fullar

en el mar de la verdor
o si veig el respirar
del misteri creador

1974

ESTIU

Ai, pensament que t’envoles
del més baix cap al més alt!
Sóc al poble de Planoles,
a tocar del vell Puigmal,

i l’aigua de la piscina,
que recull el blau del cel,
em pren el cos i em domina
per corrents d’enyor i zel.

És que vaig amb vents de popa?
Em sembla que passo Europa
amb els nostres jugadors.

Doneu-los l’aigua propícia
i la força i la letícia
que ens els tornin guanyadors.

Juliol 1974

ACABALLES DE L'ESTIU

No sé el més ni el dia,
ni sé on sóc ni on vaig.
Si em ve l’alegria
me la bec a raig.

No nedo, camino:
m’ho defenso tot.
de lluny endevino
el color d’un mot.

Si plou i fa vent
no surto de casa
i miro el corrent.

Quan tot ha passat
veig com l’herba, rasa,
enjoiella el prat.

1974

PRECOÇ SILENCI TARDORAL

Quin dissabte de saó
aquest dissabte de pluja.
L’aigua grossa cau, i puja
l’anticipada tardor.

Es desprèn de cada fulla
el solatge de calor.
Comença la passió
del que serà la despulla.

Sembla que veiem, -que pensi-
inesperat, el silenci.
Com es trasmuda i refà

l’esperança de la vida
que, tot callant, ens convida
allargant-nos cada mà.

1974

PLANÈS I PLANOLES

Nascuts d’una bessonada,
el riuet partioner
no sap dir, de revolada,
quin dels dos fou el primer.

Els lliga, amb una abraçada,
el pla, que els escau tan bé,
ignorant, a la vegada,
quin dels dos serà el darrer.

El cordó umbilical,
subsisteix vingut d’endalt.
I endalt, oh bells caminets,

van les cases i els xalets
que s’arrapen al fondal
amb saba d’amor vital.

1975

CLARÍCIES
                    a Josep Ferret

Visc dessota del Puigmal
i a les envistes del Taga.
L’emoció m’embriaga
de saber-me tan endalt.

Sóc en mar de la verdor
repuntada amb blanc i roses.
El misteri de les coses
me’l dóna el goig del color.

I Vós, pertot, sobretot,
amb la claredat del mot.
El vostre regne celeste,

regne de força i salut,
té només un estatut:
és sempre una sola festa.

Juiol 1975

LA VOLADA DELS OCELLS

La volada dels ocells
ens aixeca el vol dels ulls
i, veient-los a tots ells,
veiem que ens tomben els fulls

i tot ens és descobert:
la meravella del verd,
la pregonesa del blau,
la blancúria reverent,

el rosa, que tan escau,
el groc de la reialesa,
el violat de tendresa

i el vermell enyoradís,
i un color de compromís
per l’absoluta sorpresa.

Juliol 1975

ALS FORNERS DE PLANOLES
         (a la senyora Maria del forn de Planoles)

Del pa del cel fer-ne una coca
és cosa pròpia del forner.
Qui d’aquest gremi pogué ser,
tot foren ulls i mans i boca.

Tots els sectors del pla i muntanya
en pasta fins hem entrevist.
Les barrufetes que fa el Crist
encerten sempre la peanya.

Deixeu-me ser peanya vostra
tot recitant el parenostre.
Vull ser dels vostres, no dels meus.

Avui que ens arriba la coca,
sentim que se’ns fon a la boca
la Mare de Déu de les Neus.

5 d’agost 1976

CLARIANES DE TARDOR

Ningú, conscient, diria
que avui sigui com ahir
i menys com abans-d’ahir:
l’aigua ha tocat simfonia.

Els arbres s’han revestit
de jupa borrissolada
i una múltiple teulada
sobtadament ha florit.

Què diré de les formigues?
Diré que em semblen amigues:
fan, com jo, passos en fals,

i fugen esperitades
amb les restes arrencades
al botí dels temporals.

1976